GLÒRIA VIVES XIOL il·lustradora -tallers d'art
  • Inici
  • Tallers
  • Tallers per escoles
  • Mostrari
  • PUBLICACIONS
  • Botiga
  • Blog
  • LA MIRADA SOBRE PLÀSTICA
  • Nueva página
  • Página en la cual no se puede hacer clic

De collir!

27/10/2019

0 Comentarios

 
Imagen

​Hi ha un tipus de persones que sempre tornem amb les butxaques plenes de les excursions. I és que n’hi ha que som recol·lectors de mena. Ens passegem pel bosc amb els sentits ben atents. Rebregant amb la mà la bosseta despistada que casualment duem a la butxaca, ensumem què ens pot oferir aquell paratge que ens pugui servir i ens entreguem a la festa fent salivera. Sortim preparats per collir a totes les estacions de l’any. I transmetem aquest saber als nostres fills que ràpidament se sumen a la «cacera». Collir i recollir ens encanta. Com deia l’àvia, «m’agrada més caçar bolets que menjar-los després». Arrepleguem mores a la tardor, pinyes a l’hivern, espàrrecs a la primavera i figues a l’estiu. Entrem al bosc per trobar avellanes, nous, cireres d’arboç i maduixetes. Caminem pel prat collint la verdolaga i la dent de lleó que ens posarem més tard a l’amanida. Dels marges n’apleguem ortigues i ens en cuinem sopa i saltejats. Competim amb els ocells per agafar saüc i fer-ne melmelada. És obligat compilar les aromàtiques al camp (comprar-les ens fa mal). l la farigola, el romaní i l’orenga arriben, sempre, silvestres a taula. A les butxaques se’ns acumulen fulles de llorer i quasi sempre lluïm una tija d’espígol enredada als cabells. Vestim amb flors de caputxina les amanides, importem les nyàmeres de les riberes a la sopa i fins i tot, els més intrèpids, ens hem cruspit algun aglà. Recol·lectar és tan instintiu i ens encanta de tal manera que les meves filles quan tornen de l’escola a casa van collint tots els papers i paperots publicitaris que ofereixen les botigues. Els agafen un per un, amb amor i emoció, i els desen acumulats pels calaixos i les taules de casa. Jo no em queixo... ho duen escrit als gens. Són gent de collir!

0 Comentarios

Desconnectar-te

16/10/2019

0 Comentarios

 
Imagen
M'estiro al teu costat perquè t'adormis tranquil·la, intento no agafar el mòbil i espero que et desconnectis ràpid. Perquè quan tothom dorm la casa és meva i valoro aquest silenci restaurador com si m'hi anés la salut.
I em sento culpable perquè em costa estar present en aquest adormir-te teu i tinc pressa... I estic pendent de cada respiració teva per descobrir si t'estàs adormint i puc anar marxant o em necessites més estona.
Quan et sento adormida em moc sigil·losa per anar marxant i si reaccionesi em crides se'm cau la nit a sobre, i torno al teu costat de mal humor i més culpable encara a acompanyar-te des de les ganes i la pressa de no ser-hi.
I em fot! Perquè sé que en res t'adormiràs sola i trobaré a faltar la resta de la meva vida aquest vetllar-te el son i gaudir dels últims reflexos de bebè que em queden...
Bona nit Bruna, espero estar a l'alçada de les nits que ens queden.
0 Comentarios

Des de l'huracà

15/9/2019

0 Comentarios

 
Imagen
Amb la certesa de què vindran temps més tranquils, de què  no es pot ser mare sempre des del centre, de què ho fem el millor que podem i de què el fet que hi sigueu ens permet no caure massa avall, celebro la nostra data.

Des de dins de l'huracà, et miro i m'emocionen els anys que fa que ens mirem als ulls, que ens abracem i ens donem la mà. Els anys que fa que t'acompanyo, que m'acompanyes i ens compartim.

Perquè mostrar-te que la vida ens sacseja també ens fa humanes. No sempre sóc on voldria, però hi sóc sempre.

Amb l'honestedat de viure la vida de cara, 
la humiltat de què m'equivoco en les formes però tinc el camí clar, ens felicito l'aniversari.
​
T'estimo bonica! Gràcies per fer-me de mirall tantes vegades. Feliç primer 
septenni!
0 Comentarios

Retrat a la Revista Viure en Família

18/8/2019

0 Comentarios

 
Imagen
0 Comentarios

Acompanyar el naixement del dibuix amb respecte

29/4/2019

0 Comentarios

 
Imagen
Tant la formació, alguns autors com Arnold Stern, Lowelfeld o Betty Edwards, l’observació a les classes de dibuix (a gent de moltes mides), i l’experiència com a mare i professional, em porta a algunes conclusions sobre com hem de situar-nos per fer l’acompanyament en el naixement  del dibuix i la pintura en l'infant. Us en faig 5 cèntims:
-Intervenir molt poc en els seus dibuixos (només quan ens hi conviden) i mai amb dibuixos que aportin una càrrega simbòlica (si dibuixem, fem ratlles, rodones, punts, formes abstractes, i mai ocells, cases, cors, flors...).
Ho fem per diverses raons:
1. Perquè la càrrega de significat del dibuix d’un adult pren tot el protagonisme i anul·la totes les experiències que l’infant ha dut a terme en el mateix paper.
2. Perquè aprenen a copiar els nostres símbols i van perdent l’instint de buscar els seus propis. Per exemple, gairebé tots els nenes dibuixen cases de doble teulada on no hi han viscut mai, ocells com si fossin un signe de “vist” que no tenen cap sentit perquè no entenen què son (si no té ni bec , ni ulls, ni potes!) i arbres de cotó que no tenen fulles, ni branques , ni arrels... Són símbols que han après dels pares o educadors i que els estalvia rebuscar en com viuen l’objecte realment. I com que els pares els entenem, ja ens està bé (aquestes formes són més semblants a l’escriptura que al dibuix i com més tard entrin en el seu imaginari, millor).
3. I perquè si el pare entra en la proposta del nen amb el seu dibuix adult, el nen compara i jutja si el seu dibuix està ben o mal fet...

-Procurem no preguntar mai què és. Perquè de vegades no és res, de vegades serà i ja ens ho explicarà i a vegades només volia provar el “retu” nou... No esperem que tots els seus dibuixos “siguin”.

-Els guardem o els pengem només si  ens ho demanen. Ho fem per a treure la càrrega de dibuix definitiu a un exercici o a un joc, ja que l'interessant del dibuix infantil és que dibuixin i s'expressin, el resultat no importa.

-Intentem evitar jutjar ( ni positivament ni negativament), i que visquin el dibuix com una experiència .

-Treballem damunt de suports variats que ens trobem. Procurem fugir del DIN A4 blanc ordinari. Dibuixem en sobres de factures, en caixes de galetes obertes, en sobres de les bossetes de te o damunt de pedres.

-Posem al seu abast material amb el qual puguin ser autònoms (que es destapin fàcilment i que no els emboliqui gaire).  Que no ens necessiten per posar-s’hi!
​
I per si en voleu saber més us convido a assistir al curs: Com acompanyar el dibuix dels infants que impartiré a Xantala el 19 d'agost.
​




Imagen
0 Comentarios

feliços 2

13/2/2019

0 Comentarios

 
Celebro cada nova paraula que ens dius, cada graó que conquistes i cada peça de roba que deixes enrere.
Però sento que te m'escapes d'entre les mans, i vas tancant rere teu les portes que la Júlia obria. T'assaboreixo com a les postres d'un àpat boníssim, que a vegades desitjo que acabi de cop, i quasi sempre sóc conscient que aquesta estepa que tanquem juntes l'enyoraré tota la vida.
Feliços dos! Molt feliços!
Imagen

0 Comentarios

Se visten solas

30/1/2019

0 Comentarios

 
Imagen
Imagen
Imagen
0 Comentarios

Està VIVA plàstica a les escoles?

22/1/2019

0 Comentarios

 
Imagen

 En el moviment d'escola nova que s'està creant descobreixo que estem trobant camins diferents per a generar espais d'aprenentatge pels nostres infants, però, probablement per la manca d'especialistes a les escoles,seguim bloquejats amb el llenguatge de l'expressió plàstica.
La plàstica que s'està duent a terme a moltes de les escoles que visito necessita que ens aturem i reflexionem sobre quins són els objectius que ens plantegem a l'hora de treballar-la i des d'on la oferim. Començant per l'avaluació i seguint per propostes fetes des de l'obra d'art o l'objecte de mostra (pinterest està fent molt de mal), estem creant una plàstica elitista, on només els infants que dominen el llenguatge (ja sigui perquè els ve donat de manera innata o perquè a casa els hi han apropat) podran moure'rs còmodes per aquest terreny i no bloquejar-se quan els jutges (els mestres, els companys o ells mateixos) comencin a sorgir.
És l'objecte que queda després de viure una experiència plàstica, el que fa que aquest llenguatge que s'hauria de treballar des de l'experiència i la investigació, es treballi des de la pretenció de realitzaruna obra d'art. (Els infants no són artistes!) L'objectiu d'aconseguir que els infants realitzin un resultat final, ja previst,  perverteix el camí i li treu el sentit a l'experiència plàstica.
L'objectiu que em plantejo com a mestre de plàstica és proporcionar a l'infant un idioma més, per expressar-se (tingui o no tingui destresa amb la disciplina), desenvolupar la creativitat a partir de les propostes i petits reptes, i transmetre la cultura de l'art, sensibilitzant als infants amb la màgia i la bellesa que ens envolta.
Vibrar i fer vibrar a l'aula. Reencaminar l'expressió plàstica cap a una disciplina viva, emocionant i oberta.
Glòria Vives
​ (col·laboro amb la universitat de Barcelona, a la facultat de magisteri. Realitzo tallers per mestres per a escoles públiques i entitats privades, i faig xerrades sobre expressió plàstica a diferents centres. )

0 Comentarios

Dejar el pecho

10/1/2019

0 Comentarios

 

Un día de verano del 2010 di, por primera vez, el pecho.
Un día de invierno de 2019 di, por última vez, el pecho. 
Ha sido precioso reconocer a mi cuerpo nutriendo, y me siento agradecida, feliz y un poco triste de cerrar la etapa más intensa de mi vida. 

​

Imagen
0 Comentarios

Ser mestre de plàstica

19/12/2018

0 Comentarios

 
Imagen

Amb una mà aguanto el manillar de la bicicleta, amb l’altre apuntalo les caixes de cartó que fan equilibris per damunt del sellí i la cadireta de la bici. Les he agafat del carrer. És que sóc mestre de plàstica. 

Ser mestre de plàstica vol dir viure sempre amb l'instint recol·lector activat. Recollim cartons de les escombraires un dissabte de desembre. Pidolem les restes de la fusta del parquet que s’ha instal·lat el veí. Acumulem a la bossa de mà taps de plàstic, suro i llauna les nits que sortim a fer una copa. Caminem pel bosc buscant troncs, fruits i fulles que ens facin vibrar. Col·lacionem el paper d’embolicar dels regals de reis. Vivim amb les butxaques plenes i la casa feta un magatzem, que on hi reposen discretament materials que un dia encendran la llumeta de la propera sessió.

Les mestres de plàstica som lladregotes, copiones, rapinyaires i pispes d’idees bones. Caminant per la ciutat (foto) , mirant les xarxes del mòbil (foto), al museu (foto), espinat el fuster del davant (foto) i sobretot admirant els companys de gremi. (foto), foto i foto). 
Ser mestrede plàstica vol dir anar sempre amb les mans brutes. Com una mapa de les accions de la setmana es dibuixen per les ungles i les arrugues de la pell les tintes que no se’n van a la primera rentada. Mans sempre tallades, ungles curtes i amb crema hidratant a la butxaca perquè a l’hivern mullar-les tantes vegades les espatlla.

Les mestres de plàstica ens relacionem amb el material des de totes les vies. El carreguem, els acumulem, els rentem, els tallem, els polim i els transformem i els somiem. Ens requereix una energia mental i física. Preparar una provocació i després recollir l'explosió és el pa de cada dia. Sempre rentant desant, endreçant, escombrant i fregant. La neteja de després no limita l'acció. Deixem que passi i assumim, gaudint del joc i sense pensar. Apagant focs i encenent-ne d’altres. 
​
Ser mestre de plàstica es porta al cos i del cos a la vida. No ho sabem fer d’altra manera. I, malgrat el cansament, ens encanta!
(I, des d'aquí aprofito per fer la crida, si algú té espècies de cuina caducades, que me les faci arribar, si us plau!)

0 Comentarios
<<Anterior

    Archivos

    Octubre 2019
    Septiembre 2019
    Agosto 2019
    Abril 2019
    Febrero 2019
    Enero 2019
    Diciembre 2018
    Octubre 2018
    Septiembre 2018
    Febrero 2018
    Enero 2018
    Septiembre 2017
    Febrero 2017

Glòria Vives Xiol - il·lustradora


  • Inici
  • Tallers
  • Tallers per escoles
  • Mostrari
  • PUBLICACIONS
  • Botiga
  • Blog
  • LA MIRADA SOBRE PLÀSTICA
  • Nueva página
  • Página en la cual no se puede hacer clic