 Tant la formació, alguns autors com Arnold Stern, Lowelfeld o Betty Edwards, l’observació a les classes de dibuix (a gent de moltes mides), i l’experiència com a mare i professional, em porta a algunes conclusions sobre com hem de situar-nos per fer l’acompanyament en el naixement del dibuix i la pintura en l'infant. Us en faig 5 cèntims: -Intervenir molt poc en els seus dibuixos (només quan ens hi conviden) i mai amb dibuixos que aportin una càrrega simbòlica (si dibuixem, fem ratlles, rodones, punts, formes abstractes, i mai ocells, cases, cors, flors...). Ho fem per diverses raons: 1. Perquè la càrrega de significat del dibuix d’un adult pren tot el protagonisme i anul·la totes les experiències que l’infant ha dut a terme en el mateix paper. 2. Perquè aprenen a copiar els nostres símbols i van perdent l’instint de buscar els seus propis. Per exemple, gairebé tots els nenes dibuixen cases de doble teulada on no hi han viscut mai, ocells com si fossin un signe de “vist” que no tenen cap sentit perquè no entenen què son (si no té ni bec , ni ulls, ni potes!) i arbres de cotó que no tenen fulles, ni branques , ni arrels... Són símbols que han après dels pares o educadors i que els estalvia rebuscar en com viuen l’objecte realment. I com que els pares els entenem, ja ens està bé (aquestes formes són més semblants a l’escriptura que al dibuix i com més tard entrin en el seu imaginari, millor). 3. I perquè si el pare entra en la proposta del nen amb el seu dibuix adult, el nen compara i jutja si el seu dibuix està ben o mal fet... -Procurem no preguntar mai què és. Perquè de vegades no és res, de vegades serà i ja ens ho explicarà i a vegades només volia provar el “retu” nou... No esperem que tots els seus dibuixos “siguin”. -Els guardem o els pengem només si ens ho demanen. Ho fem per a treure la càrrega de dibuix definitiu a un exercici o a un joc, ja que l'interessant del dibuix infantil és que dibuixin i s'expressin, el resultat no importa. -Intentem evitar jutjar ( ni positivament ni negativament), i que visquin el dibuix com una experiència . -Treballem damunt de suports variats que ens trobem. Procurem fugir del DIN A4 blanc ordinari. Dibuixem en sobres de factures, en caixes de galetes obertes, en sobres de les bossetes de te o damunt de pedres. -Posem al seu abast material amb el qual puguin ser autònoms (que es destapin fàcilment i que no els emboliqui gaire). Que no ens necessiten per posar-s’hi! I per si en voleu saber més us convido a assistir al curs: Com acompanyar el dibuix dels infants que impartiré a Xantala el 19 d'agost. 
0 Comentarios
Celebro cada nova paraula que ens dius, cada graó que conquistes i cada peça de roba que deixes enrere. Però sento que te m'escapes d'entre les mans, i vas tancant rere teu les portes que la Júlia obria. T'assaboreixo com a les postres d'un àpat boníssim, que a vegades desitjo que acabi de cop, i quasi sempre sóc conscient que aquesta estepa que tanquem juntes l'enyoraré tota la vida. Feliços dos! Molt feliços! 
 En el moviment d'escola nova que s'està creant descobreixo que estem trobant camins diferents per a generar espais d'aprenentatge pels nostres infants, però, probablement per la manca d'especialistes a les escoles,seguim bloquejats amb el llenguatge de l'expressió plàstica.
|
