Perquè trigues vint minuts a cordar-te la camisa del pijama i encara no has tastat el primer plat mentre nosaltres ja acabem les postres.
Perquè ets capaç de combinar amb elegància les flors fúcsies de la faldilla amb els quadrats vermells de les malles.
Perquè et fabriques tauletes, mòbils i televisors (que no et vull comprar) amb cartó i t'ho mires quasi enganxada.
Perquè ens omples la casa de mons, botigues, restaurants, casetes i hospitals que mai reculls.
Perquè amb dibuixos i textos teus ens obres una finestreta que ens deixa intuir els mil mons que governen el teu cap.
Perquè et despulles al sol, els matins d'estiu, per regar es plantes.
Perquè m'entrebanco amb les teves sabatilles i se m'enganxen a les plantes dels peus els paperets que retalles.
Perquè se't posa la cara bocadada cada vegada que t'explico un conte i el xucles per les orelles fins que s'acaba del tot.
Perquè em crides que no et cridi quan et crido i ens abracem fort després.
I perquè avui fa vuit anys que visc l'aventura més meravellosa, intensa, cansada i feliç de la meva vida.
M'encantes!!

​ He gritado de nuevo para Píkara Magazine. Esta vez hablamos de madres y hablamos de sexo. :)​